Úrsula Marquès Batlle

Úrsula Marquès Batlle (1722-1803) Va néixer a Cubelles el 26 de febrer de 1722 i va morir el 16 de gener de 1803 a l’edat de 80 anys. Era filla de Pere Marquès, ferrer de Cubelles, i Úrsula Batlle Ràfol, muller en segones núpcies. Quan el seu pare va morir, l’any 1728, Úrsula Batlle es va casar el amb Francesc Curtulí, qui també era ferrer, el qual es va ocupar del taller de ferreria. Tot i que Úrsula no era la filla gran, va acabar heretant les propietats de Pere Marquès ja que els seus germans grans del primer matrimoni, un total de 7, van morir tots. Va tenir 3 germans sanguinis i 3 germanastres. Amb 17 anys es va casar amb Pau Lleó Ferrer, fill de Pau Lleó i Paula Ferrer, i va passar a residir a la casa del marit. Pau Lleó era l’únic fill sobrevivent del matrimoni i l’hereu d’una bona fortuna. Quan Úrsula Marquès va heretar, va vendre les propietats al seu padrastre i va aportar la resta de la fortuna al patrimoni familiar i per als seus propis descendents. L’any 1739 el matrimoni era propietari de 18 finques rústiques, d’uns 34 jornals en total, d’una casa de la primera qualitat al carrer Cap de la Vila, una pallissa i un corral. Va tenir 10 fills, dels quals van sobreviure 3, tots tres nois. Dos d’ells van tenir descendència i el més menut es va fer prevere i rector. L’any 1767 va capitanejar, juntament amb Rosa Gassó, de la revolta de dones que va succeir en el marc de la divisió de l’antic terme del castell de Cubelles entre Cubelles i Vilanova. La sentència desfavorable per Cubelles va causar que, el dia de la fitació, les autoritats i els homes s’amaguessin i les dones sortissin en comitiva per plantar cara a l’autoritat. Les fites s’havien de plantar en línia recta des del mar, passant per davant de l’ermita de Sant Antoni, a tocar de les portes de Cubelles i molt allunyades de Vilanova. Aquesta fitació perjudicava moltíssim els vilatans, però només les dones va sortir a defensar el terme. Ella era l’encarregada de portar la bandera que encapçalava la comitiva. Fou posada a la presó durant 2 mesos juntament amb 5 dones més. Un cop resolt, se l’imposà una multa de 100 lliures, que representava una gran quantitat per l’època. Pau Lleó va traspassar el 1790 i Úrsula no es va casar de nou i va restar vídua fins que va morir el 1803.